Ejemplos de dialectos del catalán

Ejemplos de dialectos del catalán

Ejemplos de dialectos del catalán

Los siguientes ejemplos de variedades dialectales del catalán-valenciano-balear recogen todas las formas consideradas como arcaicas, y sin aplicar la normativa contemporánea. Cabe mencionar que no están todas las variedades dialectales, y que se utilizará el siguiente texto extraído de la parábola del hijo pródigo (Nuevo Testamento, San Lucas 15:11-32):

Un hombre sólo tenía dos hijos. El menor le dijo a su padre: "Ya es hora que sea mi propio amo y que tenga dinero: es necesario que pueda irme a ver mundo. Divida sus bienes y déme lo que me toque". "¡Ay, hijo mío", dijo el padre, "como quieras, eres una mala persona y serás castigado". Y después abrió un cajón, dividió su hacienda e hizo dos partes. Unos días después, el malo se fue del pueblo muy satisfecho y sin decir adiós a nadie. Atravesó muchas tierras fértiles, muchos bosques y muchos ríos, y llegó a una gran ciudad donde se gastó todo el dinero.

Contenido

Bloque occidental

Valenciano alicantino (Alicante)

Un home només tenia dos fillx. El més tjove va di a sun pare: "Ia és hora que siga el meu pròpit amo i que tinga dinés: és mesté que puga aná-me'n i vore món. Partixca els seus béns i done'm lo que me toque". "Ai, fill meu", va di (e)l pare, "com vullgues, eres roín i seràs castigat". I después va ubrí un ca(i)xó, va partir es seus béns i va fe dos parts. Uns dies después, el roín se'n va aná del poble mol devanit i sense di adiós a ningú. Va travessá moltes terres ermeres, mol(t)s de bosques i mol(t)s de rius, i va arribá a una gran ciudat on es va gastá tots es dinés.

Valenciano meridional (Alcoy)

Un home només tenia dos fillx. El més tjove li va dir a sun pare: "Ia és hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: fa falta que puga anar-me'n a vore món. Partixca els seus béns i done'm lo que'm toque". "Ai, fill meu", va dir el pare, "com vullgues, eres un roín i seràs castigat". I después va ubrir un ca(i)xó, va partir els seus béns i va fer dos parts. Uns dies después, el roín se'n va anar del poble mol(t) campante i sense dir adiós a ningú. Va travessar moltes terres ermes, mol(t)s boscs i mol(t)s rius, i va arribar a una gran ciutat on es va gastar tot(s) los dinés.

Valenciano apitxat (Valencia)

Un home nomes tenia dos fills. El més jove digué a son pare: "Ya es hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: es precís que puga anar-me'n a vore món. Partixca'ls seus bens i done'm lo que me toque". "Ai, fill meu", digue'l pare, "com vullgues, eres un roï i seras castigat". I en acabant aubrigué un calaix, partí els seus béns i ne feu dos parts. Uns dies despues, lo roïn se n'anà del poble molt ufa i sense dir adeu a ningu. Trabessà moltes terres ermes, molts boscs i molts rius, i arribà a una gran ciutat on es gastà tots els dinés.

Valenciano septentrional (Castellón de la Plana)

Un home només tenie dos filltx. El més tjove li va dir a sun pare: "Ia's hora que sigue'l meu propi amo i que tingue dinés: és precís que me'n vatge a vore món. Partisque la herència i done'm lo que me toque". "Ai, fill meu", li va dir sun pare, "com vullgues, eres roïn i hu penaràs". I en acabán ba ubrir un caisó [calais], va dividir to lo que tenie i li'n va donar dos partx. Uns dies después, el fill roïn se'n va 'nar del poble mol contén i sense dir adiós a ningú. Va travessar moltes terres ermes, mols boscs i mol(s) rius, i va 'ribar a una gran ciudat on es va gastar totj els dinés.

Catalán de transición (Comarcas del Ebro y norte de Castellón)

Un home només tenia dos fills. Lo més tjobe ba di a sun pare: "Ia és hora (de) que sige'l meu propi amo i que tingue dinés: cal que pugue anar-me'n a bore món. Partiu los bostres béns i dona'm el que'm toque". "Ai, fill meu", ba dí'l pare, "com bulgues, ets dolén i seràs [siràs] castigat". I después ba ubrí un calaix, va partí'ls seus béns i ba fer-ne dos parts. Uns dies después, lo dolén se'n ba aná del poble mol ufà i sense di adéu a ningú. Ba travessá moltes terres ermes, mols boscos i mols rius, i ba arribá a una gran ciutat a on se ba gastá tots los dinés.

Lleidatà (Lérida)

Un home només tenia dos fills. Lo més jobe li ba di a son pare: "Ia's hora de que sigui el meu propi amo i que tingui cuartos: cal que me'n pugui anar a beure món. Parteixi los bostres béns i doni'm lo que'm toque". "Ai, fill meu", ba dí'l pare, "com bulguis, ets dolén i siràs castigat". I después ba aubrí un calaix, va partí'ls seus béns i ba fe-n dos [dues] parts. Uns dies después, lo dolén se'n ba aná del poble mol contén i sense di adéu a ningú. Ba travessá moltes terres ermes, mols boscos i mols rius, i ba arribá a una gran ciutat a on se ba gastá tots los cuartos.

Bloque oriental

Catalán central

(Barcelona)

Un homa numés tania dos fills. Al més joba li ba di al seu para: "Ia (é)s hora ca sigui'l meu propi amu ca tingui cèntims; ma n'he [me n'haig] d'anà a beura món. Parteix la teba harència i dona'm al ca'm toqui". "Ai, fill meu", ba dí'l para, "com bulguis; ets un dulén i Déu at castigarà". I dasprés ba ubrí un cala(i)x, ba partí la seba harència i ba fer-na [ba fe-ne, en ba fe] dues parts. Al cap d'uns quants días, al dulén sa'n ba 'ná dal popla mol tibat i sensa di adéu a ningú. Ba trabassá molta terr erma, mols boscus i mols rius, i ba (a)rribá a una gran ciutat on ba gastà tots als cèntims.

(Campo de Tarragona)

Un hòmă numés tăníă dós fills. Ăl [lu] més djóbă [djóvă] ba dí ăl seu pàră: "Dja (é)s hòra că sígui'l meu pròpi àmu i că tíngui dinés; mă n'he d'ănà bèură [vèură] món. Parteix la tebă hărència i dona'm el că'm tóqui." "Ai, fill meu", ba dí'l pàră, "com vulguis; ets dulén i săràs castigat." I dăsprés [dăspués] ba (a)ubrí un calaix, ba partí la sebă hărència i ba fér-nă [en ba fe] dúgăs parts. Ăl cap d'uns quants diăs [passàts uns diăs], ăl dulén să'n ba'nà dă'l pòblă mól cuntén [cufói, (a)ufanós] i sensă dí ădéu a [despădír-să dă] ningú. Ba trăbăssà móltăs tèrrăs érmăs, móls bòscus i móls rius, i va'rribà a ună gran ciutat on (să) ba găstà tots ăls dinés.

Català salat (Empordà)

Un homa numés/dumés tania dos fils al [as] més joba ba dil'li'n [li va di'n] al seu para: jès hora (de) ca sigui'l[sigui's] meu propi amu i ca tingui cèntims: me n'he [me n'haig] d'anà beura món. Partexi la seua'réncia i me'n dongui (dongui-me'n) lu ca ma (el cam, lu cam) toqui. Ai fill meu, ba dil'li'l (dil'li's) para, com vulguis; ets un dulén i Déu ta castigarà. I dasprés ba ubrí un calax i ba partí la seu'aréncia i na va fé [va fen'na] dugues parts. Al cap d'uns cons dias al dulen va nas'san [s'an va ana] del popla mol tibat i sensa dil'li adéu a ningú. Ba trabassá molta terr'erma mols de boscus i mols de rius, i ba'rribà'nuna gran ciutat anunta (unta) se va gasta tots el (es) cèntims Segons la zona (franja de Palafrugell, Montràs i Begur) s'utilitza l'article salat o no.

Balear

Mallorquí (Campos)

Un homo domés tenia dos fiis. Es més jove va dí a son pare: "Ja's hora que sigui's meu propi amo i que tengui dobbés; és necessari que me'n pugui [a]ná i veure món. Partiu es vostros béns i donau-me lo que me toqui." "Ai, fii meu", va dí son pare, "com vulguis; ets dolent i seràs castigat". I llavò va obrí un cala[i]x, va partí ets seus béns i en va fé dues pars. Uns dies después (es cap d'uns dies), es dolent se'n va'[a]ná des pobble tot gojós i sense dí diós a ningú. Va travessá molts d'ermassos, molts de bots i molts de rius i va [a]rribá a una gran ciutat on va gastá tots es dobbés.

Eivissenc (Ibiza)

Un home dumés tenia dos fiis. Es més jove va dí (a) sum pare: "Ia's hora que siga's meu propi amu i que tenga sous; és necessari que me'n puga 'ná i veure món. Partiu es vostrus béns i dunau-me lu que em toqui." "Ai, fii meu", va dí sum pare, "com vulguis; ets un dulen i seràs castigat". I llavò va ubrí un cala(i)x, va partí's seus béns i en va fé dos parts. Uns dies después [as cap d'uns dies], es dulen se'n va 'ná des pobble tot gujós i sense dí diós a ningú. Va travessá mols d'ermassus, mols de boscus i mols de rius i va 'rribá a una gran ciutat on va gastá tots es sous.

Obtenido de "Ejemplos de dialectos del catal%C3%A1n"

Wikimedia foundation. 2010.

Игры ⚽ Поможем решить контрольную работу

Mira otros diccionarios:

  • Ejemplos de dialectos del catalán — Los siguientes ejemplos de variedades dialectales del catalán recogen todas las formas consideradas como arcaicas, y sin aplicar la normativa contemporánea. Cabe mencionar que no están todas las variedades dialectales, y que se utilizará el… …   Enciclopedia Universal

  • Idioma catalán — Catalán, valenciano Català, valencià Hablado en  España  Cataluña …   Wikipedia Español

  • Variedad del idioma español en territorios catalanófonos — Este artículo o sección necesita referencias que aparezcan en una publicación acreditada, como revistas especializadas, monografías, prensa diaria o páginas de Internet fidedignas. Puedes añadirlas así o avisar …   Wikipedia Español

  • Variedad del castellano en territorios catalanófonos — Saltar a navegación, búsqueda Para la lengua romance, véase Idioma catalán. Lenguas y dialectos hablados en España hacia 1950 …   Wikipedia Español

  • Transcripción fonética del español con el AFI — El Alfabeto Fonético Internacional (AFI o IPA por sus siglas en inglés) es el sistema de transcripción fonética más ampliamente usado y de más antigua utilización en el mundo, por ser especialmente adecuado para transcribir cualquier lengua. En… …   Wikipedia Español

  • Cambio fonético «f → h» del castellano — Saltar a navegación, búsqueda El cambio fonético «f → h» es uno los rasgos más distintivos del castellano entre las lenguas románicas (aunque también se da en gascón y, esporádicamente, en otros dialectos romances). El fenómeno consiste en que,… …   Wikipedia Español

  • Fonología del español — Este artículo sección cubre la fonología del idioma. Para un enfoque más general sobre el idioma, véase idioma español Contenido 1 Sonidos y alófonos 1.1 Sonidos vocálicos 1.2 Sonidos consonánticos …   Wikipedia Español

  • Aragonés del valle de Vió — Saltar a navegación, búsqueda Fanlo, cabecera del valle homónimo y del municipio que comprende los núcleos donde se habla este dialecto. Estuvo despoblado durante más de 20 años, pero es un ejemplo de reversión de la despoblación en núcleos de… …   Wikipedia Español

  • Historia del alfabeto — La historia del alfabeto comienza en el Antiguo Egipto, más de un milenio después de haber comenzado la historia de la escritura. El primer alfabeto formal surgió hacia el 2000 a. C. para representar el lenguaje de los trabajadores… …   Wikipedia Español

  • Valenciano — Para otros usos de este término, véase Valenciano (desambiguación). Catalán / Valenciano Català / Valencià Hablado en  España …   Wikipedia Español

Compartir el artículo y extractos

Link directo
Do a right-click on the link above
and select “Copy Link”