Petronila de Aragón

Petronila de Aragón

Petronila de Aragón

Petronila I de Aragón
Reina de Aragón
Condesa de Barcelona
Petronila Ramon Berenguer.jpg
Retratos de la reina Petronila de Aragón y el conde Ramón Berenguer IV de Barcelona, óleo de 1634 (Museo del Prado).

Reina de Aragón
Reina hasta 1164
16 de agosto de 1157 - 18 de julio de 1164
Predecesor Ramiro II de Aragón
Sucesor Alfonso II de Aragón

Condesa de Barcelona
6 de agosto de 1162 - 18 de julio de 1164
Predecesor Ramón Berenguer IV
Sucesor Alfonso II de Aragón

Nombre real Petronila Ramírez
Otros títulos
SAR Infanta de Aragón
Nacimiento 29 de junio de 1136
Huesca, Aragón
Fallecimiento 15 de octubre de 1173 (37 años)
Condado de Barcelona
Consorte Ramón Berenguer IV
Descendencia véase Descendientes
Casa Real Casa de Aragón
Padre Ramiro II de Aragón
Madre Inés de Poitou

Petronila de Aragón (Huesca, 29 de junio de 1136 - Barcelona, 15 de octubre de 1173).[1] Reina de Aragón entre 1157 y 1164 y condesa de Barcelona entre 1162 y 1164.[2] [3] Hija de Ramiro II el Monje e Inés de Poitou.

Petronila de Aragón.

Fue concebida para dar continuidad a la dinastía de Aragón. Tras morir el rey Alfonso I el Batallador sin descendencia, una serie de acontecimientos llevaron a proclamar rey al religioso Ramiro, hermano menor de Alfonso I. Ramiro II, apodado «el Monje», casó con Inés de Poitou, y de ese matrimonio nació el 29 de junio de 1136 la princesa Petronila. Un año más tarde se firman en Barbastro las capitulaciones matrimoniales (regulando la potestas regia) con el conde de Barcelona Ramón Berenguer IV. Las condiciones las puso Ramiro II, siendo aceptadas por Ramón Berenguer IV. Se zanjaban así los problemas de sucesión en el Reino de Aragón. Ramiro II se retiró a San Pedro el Viejo de Huesca conservando para sí el título de rey, e Inés de Poitou volvió a Francia. Petronila fue educada en la corte condal de Barcelona.

Durante este periodo se presionó desde la Corona de Castilla para intentar casarla con Alfonso VII de Castilla o con su hijo Sancho el Deseado, a fin de unir las coronas de Castilla y Aragón, imponiendo a Petronila el nombre de Urraca.[4] Finalmente no se llevó a cabo este enlace.

La boda de doña Petronila con Ramón Berenguer IV se celebró trece años más tarde en Lérida, en el mes de agosto de 1150, al alcanzar la reina la edad requerida por el Derecho Canónico para poder consumar el matrimonio, catorce años.

En marzo de 1157 nacía en Huesca el primogénito de la pareja, llamado indistintamente Alfonso y Ramón, que reinará con el nombre de Alfonso II en honor a Alfonso I. Tras la muerte de Ramón Berenguer IV en 1162, Petronila abdicó en Alfonso II el Reino de Aragón y el Condado de Barcelona en documento fechado el 18 de julio de 1164.[2] [3] Tras renunciar a su corona y a segundas nupcias, vivió privada y santamente el resto de sus años.[5] Fue enterrada en la Catedral de Barcelona.[4]

Fue de juicio recto y prudente, y notable por su religiosidad y recato.[5]

Contenido

Descendientes

Del matrimonio con Ramón Berenguer IV tuvo a:

Murió en Barcelona el 15 de octubre de 1173.

Petronila de Aragón en una genealogía de época de Martín I el Humano. En ella aparece («Peronella:reyna») con atributos reales (corona, cetro, al igual que el heredero del reino, Alfonso II de Aragón), unida al conde Ramón Berenguer IV que ofrece el anillo de desposado.
Petronila, «aragonensis regina et barchinonensis comitissa» (reina de Aragón y condesa de Barcelona), abdica en su hijo Alfonso «regi aragonensi et comiti barchinonensi» (el reino de Aragón y el condado de Barcelona). En Barcelona, a 18 de julio de 1164.


Predecesor:
Ramiro II
Reina de Aragón
1157 - 1164
Sucesor:
Alfonso II
Predecesor:
Ramón Berenguer IV
Condesa de Barcelona
1162 - 1164
Sucesor:
Alfonso II

Véase también

Notas

  1. Voz «Petronila» en la Gran Enciclopedia Aragonesa (en línea).
  2. a b Petronila, reina de Aragón y condesa de Barcelona «aragonensis regina et barchinonensis comitissa» dona a su hijo Alfonso y a toda su descendencia —a quien en su testamento su marido llamaba Ramón— todo el reino íntegro «dono [...] tibi, dilecto filio meo Ildefonso, regi aragonensi et comiti barchinonensi, qui in testamento eiusdem viri mei vocaris Raimundus, et omni posteriotati tue omne regnum integriter», en documento fechado en Barcelona, a 18 de junio de 1164. Archivo de la Corona de Aragón. Barcelona. Cancelleria reial. Liber Feudorum Maior, ff. 10c-11a. Apud Miguel Rosell, 1945, nº 17. Texto digitalizado por la Universidad Jaime I, doc. 3º, 1164, juny 18. Barcelona.
  3. a b Agustí Galbis, «Historia d´un destarifo: de Corona d´Aragó, a Regne de Catalunya», Valéncia hui, 15-6-08. Consulta: 2-8-2008.
    En l´articul II, hem vist com en 1137, “Ranimirus Dei gratia rex Aragonensis”, es reunix en “Raymunde Barchinonensium comes”. Acorden que Ramon Berenguer es case en Peronella, la filla d´un any de Ramir. Ramir li diu a Ramon Berenguer que ell, Ramir, serà “…rei, senyor i pare en el regne d´Arago i en tots els teus contats mentres a mi em plaga”. En 1152, Peronella, reina d´Arago, previament al part, dona al seu fill “nasciturus”, qui seria Alfons II d´Arago tot el regne d´Aragó i si moria, li´l donava al seu marit Ramon Berenguer: “…ego Peronella, regina aragonensis jacens et in partu…dono et firmiter laudo infanti meo qui est ex utero…totum regnum aragonense cum omnibus comitatibus”. Pero el fill no va morir i Ramon Berenguer faltà primer. El 18 de juny de 1164, “Petronilla, Dei gratia aragonensis regina et Barchinonensis comitissa”, muller del difunt Ramon Berenguer IV, “uxor que fui venerabilis Raimundi Berengarii, comitis barchinonensis et principis aragonensis…”, dona al seu fill Alfons II d´Aragó, les possessions i pertinences “que ad prephatum regnum Aragonum pertinet, et quocumque modo pertinere debet”. De lo expost es desprenen varies coses. En primer lloc, no s´acaba d´entendre el per qué en les llistes del reis dels catalans no apareix Ramir, que va mantindre el seu titul de rei sobre els comtats de Ramon Berenguer. Tampoc no s´explica, la rao per la qual des de que faltà Ramon Berenguer en 1162 fins a que en 1173 començà la regencia d´Alfons II d´Arago, en les llistes de comtes de Barcelona no es veu a “Petronilla… Barchinonensis comitissa”. I continuem sense vore “Catalunya” per molt que furguem. Tambe seria interessant estudiar com del titul de Ramon Berenguer “principis aragonensis”, es dir princep dels aragonesos, passa al “Principat de Catalunya”
    Agustí Galbis, Valéncia hui, 15-6-08
  4. a b Congrés d'història de la Corona d'Aragó 17 Barcelone / Poblet / Lleida (1983). Edicions Universitat Barcelona (ed.). El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta: XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, pp. 74-75. ISBN 9788447527417.
  5. a b Johannes Baptist Alzog, Vicente de la Fuente (1855). Librería Religiosa (ed.). Historia eclesiástica o adiciones a la historia general de la Iglesia (vol. 2), pp. 289.
  6. a b Antonio Ubieto Arteta, Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, Zaragoza, Anubar (Historia de Aragón), 1987, págs. 177-178. ISBN 84-7013-227-X.

Enlaces externos

Commons

Obtenido de "Petronila de Arag%C3%B3n"

Wikimedia foundation. 2010.

Игры ⚽ Поможем написать реферат

Mira otros diccionarios:

  • Petronila de Aragón — reina de Aragón entre 1137 y 1164. Hija de Ramiro II el Monje e Inés de Poitou. Nace el día 11 de agosto de 1136. Un año más tarde se firman en Barbastro las capitulaciones matrimoniales (regulando la potestas regia) con el conde de Barcelona… …   Enciclopedia Universal

  • Petronila of Aragon — Petronila, Petronilla, or Petronella (Aragonese and ca. Peronella; es. Petronila Ramírez) (1135 ndash; October 17 1174, Barcelona) was Queen of Aragon from 1137 until 1162. She was the daughter of Ramiro II, King of Aragon, and Agnes of Aquitaine …   Wikipedia

  • Retratos de la reina Petronila de Aragón y el conde Ramón Berenguer IV de Barcelona — Saltar a navegación, búsqueda Retratos de la reina Petronila de Aragón y el conde Ramón Berenguer IV de Barcelona Anónimo, 1634 Óleo sobre lienzo  …   Wikipedia Español

  • Petronila — may refer to: *Petronila, Texas *Petronila of Aragon, 12th century queen of Aragon …   Wikipedia

  • Aragón, reino de — ► HISTORIA Condado cristiano independiente en el alto valle del río Aragón (s. VIII). En 1035 se erigió en reino independiente. Sus dominios se reducían a los valles pirenaicos. El matrimonio de Petronila de Aragón con el conde Ramón Berenguer IV …   Enciclopedia Universal

  • Aragon — For other uses, see Aragon (disambiguation). Aragon Aragón (Spanish) Aragón (Aragonese) Aragó (Catalan) …   Wikipedia

  • Aragón, Corona de — ► HISTORIA Unión nacida en 1162 como consecuencia del enlace matrimonial de Petronila y Ramón Berenguer IV. La constituyeron: Cataluña, Aragón, Valencia, Baleares, Cerdeña, Sicilia y otros territorios …   Enciclopedia Universal

  • Alfonso II de Aragón — Para otros usos de este término, véase Alfonso II. Para otros usos de este término, véase Alfonso II el Casto. Para otros usos de este término, véase Alfonso de Aragón. Alfonso II de Aragón Rey de Aragón Conde de Barcelona …   Wikipedia Español

  • Señal Real de Aragón — «Cuatro palos» redirige aquí. Para el disco de Los Planetas, véase Cuatro palos (EP). Señal Real de Aragón. El Señal Real de Aragón[1] o Señal del Rey de Aragón (en catalán y …   Wikipedia Español

  • Corona de Aragón — ← …   Wikipedia Español

Compartir el artículo y extractos

Link directo
Do a right-click on the link above
and select “Copy Link”